NIU

Em sento a casa meva com l’ocell en el seu niu,

la diferència si n’hi ha, és que jo sóc únic
i elaboro minuciosament el meu menú,
no picotejo d’aquí i d’allà, busco els millors aliments,
trio els millors i agafo els millors.
No em compadeixo, és bo sentir-se autosuficient.

Aquestes quatre parets són la meva protecció,
cap estúpid té la capacitat de venir a casa
i intentar fer-me la vida impossible.
A l’exterior, el món m’avorreix i les persones
que viuen dins els rellotges, les evito.

Vaig trobar que administrar les coses
a la meva manera era molt millor,
i em condemno a viure en la meva única companyia,
s’ha acabat tenir una façana de sociabilitat,
ara sóc algú que es retira del seu passat.

Comparar-me sempre amb algú,
o que algú acabés comparant-se  sempre amb mi
ha resultat ser insuportable,
ara, jo veig a la gent aquí, a la meva taula
i no vull ningú que sigui una caricatura de conformitat.