RECORD

És absurd aquest neguit
que em colpeja les oïdes
com una comdemna.
El seu perceptible murmuri
em penetra la raó.

(recorda, recorda, recorda...)

CREPUSCLE

Hi ha un ramat de crepuscles
sota la meva finestra.
El vent carreteja aromes
de nàiades, rectificant l'olor
de les clavagueres.
Al passeig desfilen els plàtans
sedats de por i d'angoixa,
malalts de tardor que ens contemplen
recordant-nos el catecisme.

MÈTRICA

És l'albada o és un miratge
que se m'agrupa als ulls,
una il·lusió que acaba omplint
aquesta buida foscor.
Un mur impenetrable de records
s'aixeca sobre el passat
i a la mètrica dels mots,
li falta malauradament, el teu nom.

A GALOP DE LA NIT

Cau, sinuós, el crepuscle.
La foscor avança com un cavaller
a galop de la nit,
els estels fan un collaret
de maragdes sobre l'univers del cel.
La bèstia humana s'adorm,
els carrers i les cendres s'adormen.
L'obscuritat finalment descansa
entre les petjades mortes.