Ara ens queden dos quarts lúcids de silenci
abans de començar a dir paraules
per trencar la foscor sobre Venècia.
Si fos la matinada, i la nit
s'enfonsés dins el mar per aturar
la solitud, calladament, per sempre.
Si jo pogués triar-te a la memòria
un captard, oferir-te'l i amb els mots
justos dir-te que és fet expressament
per a tu, mentre miro, amor, Venècia
en els teus ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada