Em veig l’ànima com
salta damunt el trapezi,
i de peus, fent equilibri sobre la corda de la vida.
Veig silent el cel que observa i calla,
veig les passes que faig sobre el passat.
Sóc presoner en un circ de síl·labes i lletres,
tanco els ulls i em veig la nit a dins,
la vida es reflexa en la pupil·la
i l’aire es fa foscor necessària.
Encara no entenc perquè la tarda
s’ofega derramant tota la penombra.
És d’hora per que em volin els ocells
per la memòria, o em reconegui
dins d’un laberint de dies inútils.
i de peus, fent equilibri sobre la corda de la vida.
Veig silent el cel que observa i calla,
veig les passes que faig sobre el passat.
Sóc presoner en un circ de síl·labes i lletres,
tanco els ulls i em veig la nit a dins,
la vida es reflexa en la pupil·la
i l’aire es fa foscor necessària.
Encara no entenc perquè la tarda
s’ofega derramant tota la penombra.
És d’hora per que em volin els ocells
per la memòria, o em reconegui
dins d’un laberint de dies inútils.
M'agrada molt, de fet tots som una mica equilibristes, si mes no jo, vaig per la vida de puntetes, però ja m'agrada ja..... una abraçada
ResponEliminaCal fer equilibris per anar endevant.
ResponElimina