MORTIFICACIÓ

La teva angoixa i la seva ràbia atropellades pel raig,

el portador de llum destronat sense ser absolt.
És comparable això que em martiritza
a l’abisme insondable, a l’anèmia horrible
que assola el meu cor sense cap pietat
des del dia fatídic on em vas renegar?

No puc estar en aquest lloc més temps
aquesta ciutat que imaginava la més bella del món
s’ha tornat aliada del temps traïdor
és un infern diari, una tomba al desert.

El teu fantasma i el meu espectre, enllaçats i cruels
on les estàtues dels parcs ens sorprenen amb rancor
al pertorbar el seu somni amb el ressò dels nostres cossos.

Segurament després de la mort t’estimaré,
i el nen que portes als teus braços oberts
ni dorm, ni somia ni està mort.