SUÏCIDI

Aquesta por la duu un rogent captard,

jo voldria cobrir-la sota llençols

de lli, abans no se’ns faci massa tard

i hagi un malendreç recobert de pols.

El cos nu, que estès ens omple l’estança

fa una sanefa de crits sobre el terra,

perdut l’amor, sovint mor l’esperança

i el pensament, a un naufragi s’aferra.

Hi ha un llit de faula amb un capçal daurat,

que amaga versos d’una llengua estranya,

lladrucs de gossos que han fet de jurat

i que a tot arreu la mort acompanyen,

porten els malsons que volen encauar

furgant al bell mig de la nostra entranya.