Encara duc dol als ulls
del temps de no veure’t,
i rescato paraules teves
als llavis eixuts d’anomenar-te.
(He passat les cortines per
deixar entrar una escletxa de lluna).
Encara porto polsim al pensament
que el record desfulla puntual
i gust de tu als llavis, per haver-te
acaronat d’una sola glopada.
El definiria, com un Poema replet de metàfores molt sensitives, embolcallades d'una calidesa que no cau a sac buit.
ResponEliminaExquisit!
Enhorabona,
TINA FONT
Moltes gràcies Tina i benvinguda.
ResponElimina