dimecres, 28 de desembre del 2011

CARTA PER A CECÍLIA

Ara ens queden dos quarts lúcids de silenci
abans de començar a dir paraules
per trencar la foscor sobre Venècia.
Si fos la matinada, i la nit 
s'enfonsés dins el mar per aturar
la solitud, calladament, per sempre.
Si jo pogués triar-te a la memòria
un captard, oferir-te'l i amb els mots
justos dir-te que és fet expressament
per a tu, mentre miro, amor, Venècia
en els teus ulls.

dilluns, 26 de desembre del 2011

EQUILIBRISTA



Em veig l’ànima com salta damunt el trapezi,
i de peus, fent equilibri sobre la corda de la vida.
Veig silent el cel que observa i calla,
veig les passes que faig sobre el passat.
Sóc presoner en un circ de síl·labes i lletres,
tanco els ulls i em veig la nit a dins,
la vida es reflexa en la pupil·la
i l’aire es fa foscor necessària.
Encara no entenc perquè la tarda
s’ofega derramant tota la penombra.
 És d’hora per que em volin els ocells 
per la memòria, o em reconegui
dins d’un laberint de dies inútils.

dimarts, 20 de desembre del 2011

ENTRE UN POEMA


Entre un poema a vegades pots morir,

sense saber com i si estàs distreta

quan te n’adones ja no pots fugir,

has quedat relligada amb una lletra.



Vas mirant si és sonet o és una tannka,

vigilant que no t’afecti la rima,

perds el cap per saber què és el que manca

i no veus que s’està anant qui t’estima.

diumenge, 18 de desembre del 2011

DITS


Hi ha versos que la mà no escriu

per que tímida calla.

Tinc paraules entre els dits

que intenten enfilar-se

i per que no s’escoltin

tinc sovint la mà tancada,

o les porto una a una

a la boca per empassar-me-les.

Hi ha mots que conservo en el silenci

per visitar-los i recordar-te,

per recordar-te i visitar-los.

dimecres, 14 de desembre del 2011

TANT TEMPS

Encara duc dol als ulls
del temps de no veure’t,
i rescato paraules teves
als llavis eixuts d’anomenar-te.

(He passat les cortines per
deixar entrar una escletxa de lluna).

Encara porto polsim al pensament
que el record desfulla puntual
i gust de tu als llavis, per haver-te
acaronat d’una sola glopada.

dimarts, 13 de desembre del 2011

ENYOR

He guardat sota set claus l’enyorança
recollint-te en la idea com he pogut.
La guarda un vigilant que mai descansa
vestit amb plomes d’un àngel caigut.


Em presento agenollat com estic,
amb una estratègia que he fet a mida,
amb paraules que jo mateix desdic,
si pretenc ser un amant homicida.

Em veu el cel amb la claror de l’alba,
veig que qui necessito ets tu només
i faig de la llum del sol color balba

sense pensar que pot venir després,
vaig collint entre pauses la vidalba
mentre bull l’aigua sobre el foc encès.

GOT


diumenge, 11 de desembre del 2011

LES MOTS SUCRÉS


Je ne veux pas
te sucrer avec des mots,
t'inonder des métaphores
de couleurs,
je ne voudrais pas
parer ton corps
avec des romances succulents.
Je ne veux pas
te faire esclave d'un étranger,
et naturellement je ne voudrais pas
t'abandonner entre mes mains.

dimecres, 7 de desembre del 2011

NIU

Em sento a casa meva com l’ocell en el seu niu,
la diferència si n’hi ha, és que jo sóc únic
i elaboro minuciosament el meu menú,
no picotejo d’aquí i d’allà, busco els millors aliments,
trio els millors i agafo els millors.
No em compadeixo, és bo sentir-se autosuficient.


Aquestes quatre parets són la meva protecció,
cap estúpid té la capacitat de venir a casa
i intentar fer-me la vida impossible.
A l’exterior, el món m’avorreix i les persones
que viuen dins els rellotges, les evito.

Vaig trobar que administrar les coses
a la meva manera era molt millor,
i em condemno a viure en la meva única companyia,
s’ha acabat tenir una façana de sociabilitat,
ara sóc algú que es retira del seu passat.


Comparar-me sempre amb algú,
o que algú acabés comparant-se  sempre amb mi
ha resultat ser insuportable,
ara, jo veig a la gent aquí, a la meva taula
i no vull ningú que sigui una caricatura de conformitat.

divendres, 2 de desembre del 2011

ADRENALINA


Somio per sobre els malsons,
per retrobar-me amb la por,
la por de no aixecar-me,
la por de no tornar a respirar.
Visc de l’adrenalina,
visc de la por que m’alimenta,
m’agrada saltar de l'alçada d'un esgraó,
m’agrada berenar un xic de verí,
sentir embalar-se el meu cor
sentir relaxar-se el meu cor,
sóc cardíac i em diverteix,
sóc paranoïc i m’agrada,
m’enfilo sobre els núvols
o m’amago sota les flames
per acabar enterrat
dins un gegantesc forn.