dilluns, 30 d’agost del 2010

TAN A PROP

Ens estimàvem tan a prop
que jo obria els ulls
quan tu tenies ganes
de despertar-te.

Publicat per a

5 comentaris:

  1. annna5 de setembre del 2010, a les 5:36

    és dificil explicar-ho d'una manera tant tendre i que algú més ja no ho hagi fet.
    annna;)

    ResponElimina
  2. Vicenç Zumajo5 de setembre del 2010, a les 13:09

    Tots tenim en definitiva els mateixos sentiments, cadascú els manifesta a la seva manera.
    Gràcies Anna.

    ResponElimina
  3. Ignasi8 de gener del 2012, a les 15:24

    La frontera difusa de on comença un a y acaba l’altre. Molt maco

    ResponElimina
  4. Dolors Bové Trabe13 de gener del 2012, a les 10:59

    Felicitats Vicenç immillorable!
    Es recomornat que hi hagi persones com tu que els expresin així de be.
    De veritat que d'aquesta pomada per l'ànima no tothom en té!

    ResponElimina
  5. Vicenç Zumajo5 de febrer del 2012, a les 10:40

    Gràcies per seguir-me.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)