Hi ha un ramat de crepuscles
sota la meva finestra.
El vent carreteja aromes
de nàiades, rectificant l'olor
de les clavagueres.
Al passeig desfilen els plàtans
sedats de por i d'angoixa,
malalts de tardor que ens contemplen
recordant-nos el catecisme.
bo bo bo, nen
ResponEliminaMoltes gràcies pels teus ànims.
ResponEliminaM'agrada, Vicenç!!!!
ResponEliminaquè bé.
ResponEliminaGràcies Núria.
ResponElimina