Hi ha versos que la mà no escriu
per que tímida calla.
Tinc paraules entre els dits
que intenten enfilar-se
i per que no s’escoltin
tinc sovint la mà tancada,
o les porto una a una
a la boca per empassar-me-les.
Hi ha mots que conservo en el silenci
per visitar-los i recordar-te,
per recordar-te i visitar-los.
Mots muts del silenci que estima.
ResponEliminaEl silenci és una bona companyia.
ResponEliminaG E N I A L !
ResponElimina