INSOMNI

I

Mentre ella dorm, jo miro al fons de l’armari,
pensant què em podria posar demà,
una camisa estampada
amb una corbata negra,
els pantalons grisos
desfilats per la vora,
o em presento tan nu
que pugui resultar invisible
a la seva mirada.

II
Després ric, avergonyit,
i penso. L'insomni té això,
la foscor i la soledat tenen això,
que fan pensar,
i no sempre ets amo del que penses.
A vegades m’imagino
gargotejant les parets,
posant minuciosament cada línia,
milimètricament cada gargot,
com si haguessin entrat a casa
ésser d’una altra gal·làxia.

III
Llavors m’enfilo al llit,
mentre ella dorm,
i llisco sota el llençol, però jo no m’adormo
perquè encara haig d’acaronar-la
i recordar-li que jo estaré allà,
mirant-la tota la nit,
com qualsevol altre fantasma de la casa.